Steve Jobs fa un impressionant discurs a la Universitat d'Stanford. 14 energètics minuts en que, amb una dicció perfecta i extraordinari domini de les pauses i de l'escena, explica tres històries de la seva vida. Sota aquesta aparença narrativa -la narració és el gènere que millor capta l'atenció del públic- ens explica un missatge moral coherent i molt eloqüent. Positiu i engrescador.
https://www.youtube.com/watch?v=53NkndUifbQ
Discurs de Pep Guardiola en rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.
Parlament senzill, pseudoimprovisat, amb un crescendo discursiu i emotiu important i amb un final rodó. Fixau-vos també en com subsana els errors i som trunyella les anècdotes personals amb les conclusions morals a les quals vol arribar. Exemple concret-Categoria
https://www.youtube.com/watch?v=omwjRek0-ms
El periodista Carles Capdevila recorria el país fent monòlegs humorístico-seriosos. Els seus recursos eren l'humor (basat en la ironia i l'anècdota), la senzillesa i la capacitat de riure's d'un mateix. Aquest discurs aparentment distès i poc amic de l'emotivitat i la transcendència excessiva, produeix amenitat i complicitat immediates: el públic s'hi sent identificat i immediatament animat. Un recurs que utilitzava sovint era seqüenciar i enumerar les parts del seu discurs. Això representa una gran guia per al públic.
https://www.youtube.com/watch?v=ND1MnkKBU4Y
Uns exemples més convencionals de monòlegs humorístics de teatre:
Berto Romero
Berto Romero 1
Andreu Buenafuente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada